Avaluació Inicial

1. Digues el que saps sobre:
   visigots
   francs
   musulmà
   jueu  
   Al-Àndalus
   Alfonso X
   La Catalunya Vella
   Jaume I
   La Reconquesta
   
   
2. A quina època històrica pertany l'Edat Mitjana?.
3. Quines civilitzacions coexistien en aquesta època al continent europeu?
4. Quin tipus d'economia, sistema social i polític correspon a aquesta etapa històrica? 
5. Quin era el grup social majoritari?.  Raona la resposta.
6. Fins quan va existir el regne visigot?. Per què?.
7. Defineix:
• crisi de subsistències
• feudalisme
• pàries
• guaret
• relacions de vassallatje
8. Explica les característiques de les relacions senyorials que hi havia a la civilització europea.

Els orígens dels regnes cristians a la península ibèrica a l' Alta Edat Mitjana

    4. Explica la informació que et proporciona el mapa següent:

•Estudia en el llibre el sorgiment de territoris cristians al nord de la península ibèrica a l'Alta Edad Mitjana. Si vols ampliar la informació, pots consultar els apunts sobre el naixement dels comtats catalans.

•Si vols ampliar la informació en relació al sorgiment de Castella pots consultar la web: http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/09/09/lorigen-dels-regnes-cristians-hispanics/

•Si vols ampliar la informació en relació al sorgiment de Catalunya pots consultar la web: http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/categoria/historia/4-historia-medieval/6-historia-medieval-de-catalunya/page/4/.

• Estudia en el llibre l'evolució del territoris cristians a la Baixa Edat Mitjana durant l'època d'expansió i la crisi posterior.
Si vols un resum de la informació fonamental pots consultar els apunts del nivell de reforç. Si vols ampliar la informació
pots consultar els apunts del material d'ampliació.

•Exercicis

1.Qüestions sobre el següent text:

  Jo, Ermengol, comte d'Urgell, fill que sóc de la comtessa Balasqueta, per altre nom dita Constança, et juro a tu, Ramon (Ramon Berenguer I), comte de Barcelona, fill que fores de la comtessa Sança, que d'aquesta hora endavant et seré fidel a tu, I'esmentat Ramon, sense frau (1) ni mal enginy, sense decepció i sense engany, com el cristia ha d'ésser al seu senyor, al qual s'ha encomanat de mans ( 2).
I jo, I'esmentat Ermengol, d'aquesta hora endavant no enganyaré l'esmentat Ramon, ni sobre la seva vida ni els seus membres, ni sobre la ciutat que anomenen Barcelona, ni sobre el bisbat ni el comtat de Barcelona, ni sobre les forces (3) i els castells, ni sobre les roques (4) i els pujols, cultivats o erms (5) que hi ha dins els termes (6) de 1'esmentat comtat, ni sobre la ciutat que anomenen Olerdola, ni sobre el comtat del Penedes, [...] ni sobre la ciutat anomenada Manresa, [...] ni sobre el comtat d'Osona, ni sobre el bisbat d'Osona, [...] ni sobre el comtat de Girona, ni sobre el bisbat de Girona, [...] ni sobre els teus alous, ni els teus feus, ni sobre la paria que actualment t’arriba d'Espanya (7)o les que en endavant adquireixis amb el meu consentiment.
Jo, l'esmentat Ermengol, no enganyaré l'esmentat Ramon en totes aquestes coses esmentades, ni les hi prendré, ni jo personalment ni cap home ni homes, dona ni dones amb el meu consentiment ni amb la meva col.laboració. I si algun home o homes hi ha que volguessin prendre a l'esmentat Ramon alguna de les coses esmentades o les hi prenguessin, I'ajudaré sense engany.                                  

                                                                                                           Ermengol III, comte d'Urgell, 1063
 NOTES 1. Engany. 2. Formalisme de l’acte d'homenatge, que representava que el vassall es posava sota la potestat del senyor. 3. Edificis fortificats, fortaleses. 4. Cims estrategics. 5. No cultivats. 7. Territori peninsular ocupat pels musulmans.

1. Indiqueu quin  tipus de font representa aquest document
2. On i quan el situeu?
   
3. A quina época histórica?
4. Defineix: alou, paria
   
5. Qui és l’autor?. A quin estament pertanyia?
6. A qui va dirigit?. A quin estament pertanyia?
   
7. Resumeix el document.
8. Què seran, a partir d'ara, Ermengol i Ramon respectivament?
9. Amb quina finalitat?
10. Com es diuen les relacions que estableix aquest document?
11. A quin tipus d'Estat correspon aquest document?
12. Què era Espanya, segons aquest document?

2. Qüestions sobre el següent text:

Nosaltres jurem, homes de la vall d'Ocària, a vos, comte Ramon, i a  la vostra esposa Valenca i als vostres fills, que a partir d'ara endavant us serem fidels, per mitjà d'una fidelitat ferma, sense engany, i no obstaculitzarem el vostre dret i la vostra justícia. I com està escrit aquí, així us atendrem. Per Déu i els Sants.

                                                                                                         Liber Feudorum Maior, fi del segle XI. (Traduït del llatí)

1. Indiqueu quin  tipus de font representa aquest document
2. On i quan el situeu?
   
3. A quina época histórica?
   
4. Qui és l’autor?. A quin estament pertanyia?
5. A qui va dirigit?. A quin estament pertanyia?
   
6. Què estableix el document?
7. Què seran, a partir d'ara, els homes d'Ocària i Ramon respectivament?
8. Amb quina finalitat?
9. Com es diuen les relacions que estableix aquest document?
   
   
   
   

   el rey va de caza

3. Qüestions sobre el text següent:

Conoscimíento verdadero de Dios es la primera cosa que por derecho debe haber toda criatura que ha entendimiento, et como quier que esto pertenesce mucho á los homes, porque han entendimiento et razón; entre todos ellos mayormente lo deben haber los emperadores , et los reyes et los otros grandes seiíores que han á mantener las tierras, et gobernar las gentes con entendimiento de razón et con derecho de justicia. (...)

Riquezas grandes ademas non debe el rey cobdiciar para tenerlas guardadas et non obrar bien con ellas: ca naturalmente el que para esto las cobdicia non puede seer que non faga grandes yerros para haberlas, lo que non convien al rey en ninguna manera. Et siquier los santos et los sabios se acordaron en esto, que la cobdicia es muy mala cosa, asi que dixieron por ella que es madre et raiz de todos los males.
                                           Las Siete Partidas del Rey don Alfonso el Sabio. Partida Segunda, titulo II i título III  

1. Quin tipus de font és aquest document?.   De què tracta?
   
2. Quan es va redactar? on?. 
3. Qui és l'autor?
4. Quins són els deures del rei segons el text?
5. Què preten l'autor?.
6. Rellegiu el document de la mateixa obra ja treballat en el tema anterior (apartat L'evolució política dels segles XII-XIII, exercici 4).
7. a) Quina finalitat tenien les Partides?.
   b) Hi ha a Catalunya una actuació semblant? Raona la resposta.
8. Amb quin programa polític relaciones el document?
   

4 Qüestions sobre el text següent:

                                           Concessions episcopals als homes de Sesa. 1179, gener.
            Sigui manifest a tothom, presents i futurs, que jo, Esteve, per la gracia de Déu bisbe d'Osca, fem i concedim a vosaltres, homes de Sesa, que no pagueu d'ara endavant la faneca a les vostres eres a la collecta dels delmes. I això amb la condició que a despeses vostres feu una sèquia optima que vagi fins a Sesa segons que ens vau prometre, i que la tingueu sempre en bones condicions, i que per fer-hi el nostre moli ens ajudeu amb 150 jornals, i continueu sent-nos fidels, respectant els nostres drets i pagant delmes i primícies. Un cop fet el moli, podreu tennir-ne aigua un dia i una nit a la setmana; la tarda del diumenge i tot el dilluns, per regar els vostres camps, que amb la sèquia poden regar-se. I si algú de vosaltres es prova que fa frau o enganya en el pagament dels delmes i primicies i en la resta dels nostres drets, que sigui castigat.
            I nosaltres, homes de Sesa, prometem fidelitat a tu, bisbe Esteve d'Osca, i respecte i servei en tots els teus drets i necessitats que puguis tenir; i nosaltres i els nostres hereus pagarem delmes i primícies.
            I jo, bisbe Esteve d'Osca, concedeixo el que he exposat amunt per a vosaltres i els vostres successors. I amb la meva signatura signo i confirmo (...).
                                                                                   Arxiu de la Catedral d'Osca. Libro de la Cadena, 131

1. Indiqueu quin  tipus de font representa aquest document
2. On i quan el situeu?
   
3. A quina época histórica?
4. Defineix: delme, primícia, sèquia
   
5. Qui és l’autor?. A quin estament pertanyia?
6. A qui va dirigit?. A quin estament pertanyia?
   
7. Què estableix el document?
8. Què seran, a partir d'ara, els homes d'Ocària i Ramon respectivament?
9. Amb quina finalitat?
10. Busca en un mapa de la província d'Osca on és Sesa. Assabenta't de la distancia del poble fins a Osca i quin riu hi passa
11. ¿Quant de temps ha de durar el contracte?
12. a)¿Et sembla un contracte just?
    b) ¿Qui creus que hi surt guanyant?

5 Qüestions sobre el text següent:

                                                                               Usatges LVIII.
            Si el Príncep per ventura és assetjat, o ell té sos enemics assetjats, o oirà un rei o un princep venir contra si per batalla, i amonestarà sa terra que acudeixin en ajuda, per missatges o per senyals lluminosos, tots els homes, cavallers i peons, qui tenen edat i poder de combatre, sobre que això oiran i veuran, tan aviat com puguin li vinguin socórrer. I si algú deixa d’ajudar-lo, perdre per tots temps tot quant per ell tingui; i aquell que no tingui res del Príncep, indemnitzi-li la falta i la deshonor que li haurà fet, amb els bens que posseixi i amb sagrament, jurant amb ses propies mans. Que nul hom no deu fallar al Príncep a aquesta necessitat ni a aquesta situació d’extrema dificultat.

1. Indiqueu quin  tipus de font representa aquest document.
2. On i quan el situeu?
   
3. A quina época histórica?
4. Què estableix aquest document?
5. A qui afecta?
6. Defineix súbdit i explica les situacions en les quals els súbdits han d'ajudar el sobirà i com el sobirà els avisara.
7. Quines conseqüencies comporta l'incompliment d'aquesta obligació?.
8. Amb quin tipus de relacions socials relaciones aquest document? Raona la resposta.
9. Amb quin tipus de sistema polític relaciones aquest document?. Raona la resposta.
   
10. Determina la significació i els orígens dels Usatges.         

6 Qüestions sobre el text següent:

Una vegada l'any, en aquell temps que  considerem més convenient, nos i els successors nostres celebrarem dins Catalunya General Cort amb els catalans, en la qual amb nostres prelats, religiosos, barons, cavallers i ciutadans(1), tractarem del bon estat i reformació de la terra; la qual cort  no siguem obligats a celebrar si per alguna justa raó serem impedits (2).
            Volem, estatuïm i ordenem que si nos o els successors nostres  volguérem fer alguna constitució o estatut a Catalunya, aquella o aquell els sotmetrem a l'aprovació i consentiment dels prelats, dels barons, dels cavallers i dels ciutadans de Catalunya o a  la major part d'aquells.
                                                                                  Barcelona, any 1283

                                                                                                  Recull de textos històrics. Generalitat de Catalunya

NOTES: (1) Síndics o representants de les ciutats i viles reials.  (2) obstaculitzats 

Qüestions:

1. Indiqueu quin  tipus de font és aquest document?.
   
2. De què tracta ?(concreteu). Indiqueu el context històric (espai, temps, època).
   
3. A qui es refereix el text quan diu "nos"? (primera línea del primer i segon paràgraf).
   
4. A qui més afectava aquest document?
   
5. Feu un resum del document.
   
6. Segons aquest document, a qui beneficiava aquest acord?. Raoneu la resposta.
   
7. Quin significat polític té aquest document?.
   
8. Saps qui i per què es va signar aquest document?
9. Analitzeu el sistema polític que correspon.

7 Llegiu el text següent, responeu les qüestions i seguiu les pautes pel comentari: 

      A les terres de la Corona d'Aragó, els reis solien escoltar els precs dels seus súbdits. Quan es reunien corts, els representants del braç o estament nobiliari, del braç eclesiàstic i del braç reial o popular, presentaven unes peticions al monarca. Li demanaven que volgués dictar unes lleis que els podien afavorir, o bé suprimir-ne algunes que els feien nosa. També exposaven les queixes que tenien sobre la conducta incorrecta d'algun funcionari reial. Això darrer constituïa el capítol de greuges. I fins que el rei no els hi havia donat satisfacció de tot i havia promès una legislació adient, no li votaven el servei, és a dir, no li concedien la quantitat de diners que demanava a les corts. D'aquest sentit democràtic d'estira i afluixa, entre el rei i els representants a les corts, em diem pactisme -saber fer un pacte- polític dels catalans a l'edat mitjana.
                                                                                      Maria Novell. Viatge per la història de Catalunya.

Qüestions:

1. Expliqueu el que sabeu sobre La Corona d'Aragò.
2. Explicar el que sabeu sobre les Corts catalanes (quan es van establir, per què ho van fer, integrants, funcions...).
3. Definiu en el context del document: funcionari, servei, rei, democràtic.

Pautat pel comentari:
Introducció:
          1. Indiqueu el tipus de font i la situació  del text en l'espai, el temps i lèpoca històrica.
          2. De què tracta el text (concreteu)?.
          3. Amb quin tema/es històric es pot relacionar?.
Descripció:
           Resum del text (utilitzeu les vostres paraules).
Anàlisi
           1. Segons aquest document, a qui beneficiaven les Corts?. Raoneu la resposta.
           2. Quin tipus de sistema polític hi havia a la Catalunya segons l'autora?. Raoneu la resposta.
           3. Esteu d'acord?. Raoneu la resposta.

 

8. Qüestions sobre el text següent:

               Sigui conegut per tots que jo Guillem de Soler concedeix i reconeix a tu Guillem de Calders i als teus que he rebut in tua comanda en el present viatge que faig a Tunis en el leny (vaixell) de Pere Palau i dels seus socis o alla on dit leny faci port per negociar, tres caixes de vermelló en les quals hi ha disset arroves menys quatre lllures i costen seixanta-quatre lliures menys cinc sous barcelonesos; quant el vermelló allà promet vendre'l segons de bona fe pugui millor i quant el preu que obtingui en aquest lloc promet invertir-lo de bona fe segons millor vegi i conegui: en pebre o en cera; i aquesta inversió, és a dir, el benefici i el capital, si Déu vol, convinc en poder fidelment retornar-te'l una vegada hagi fot aquest viatge; malgrat tot, que de tot el benefici que Déu doni in hac comanda descomptat el capital, jo en tingui la quarta part, i en veritat tu tinguis juntament amb el capital les tres parts que resten. També amb la particularitat que dita comanda púgui emportar-me-la alla on vulgui anar per negociar i aquesta comanda pugui trametre-la a qualsevol leny que vingui a les parts de Barcelona, Mallorca o Montpellier.
                                      Documents de Catalunya. Recull de textos històrics. Generalitat de Catalunya

1. Explica de què tracta aquest document i quins són els protagonistes (professió, grup social, estament)
   
2. Resumeix les condicions que s'estipulen.
   
3. a) A quin tipus de comerç es refereix?
   b) A quin tipus d'economia correspon?. Raona la resposta.
4. Sabries situar, aproximadament, el temps i l'època en què es devia signar?.

9. Qüestions sobre el text següent:

                    Asimismo muy alto y muy poderoso príncipe, como todas las mercaderias que se compran y venden en vuestros reinos de poco tiempo acá han subido em muchos mayores precios de lo que solían valer, en especial los paños mayores de lana que vienen de fuera de vuestros reinos, en tal manera que una vara de paño de lana así vale quinientos y seiscientos maravedís y aún más y porque según nuestro entender en los dichos de vuestros reinos se hacen asaz razonables paños y de cada día se harán muchos más y mejores, parécenos que vuestra alteza debiese ordenar y mandar que ningún paño de lana de cualquier suerte que fuese no entrase en vuestros reinos por mar ni por tierra ni se vendiese en ellos, salvo de los paños que en los dichos vuestros reinos se hacen, y que vuestra señoría mandase que ninguna lana saliese de los dichos vuestros reinos por mar ni por tierra a ninguna otra parte.

                                                                                                                   Cortes de Madrigal 1438

1. Indiqueu quin  tipus de font és aquest document?.
   
2. De què tracta ?(concreteu). Indiqueu el context històric (espai, temps, època).
3. Definiu:
• exportar
• importar
  
4. Seleccioneu les idees fonamentals del document.
5. Qui formava part de les Corts?
6. A qui es dirigeix?
7. Què es pretén aconseguir?
   

10. Qüestions sobre el text següent:

És prohibit treure pells de les basses i estendre-les al sol els diumenges.
És obligat repartir-se equitativament les pells que vénen de València, Xipre (...).
 Prohibit vendre sabates estivals si abans no les han vistes els prohoms de l'ofici.
 Es veda obrir una botiga a qui no hagi passat quatre anys al taller d'un mestre, no s'hagi examinat i no hagi pagat 30 sous al gremi i 100 en cas que sigui estranger.
Prohibida la barreja de pells de diverses classes en la confecció de sabates. La venda ha de fer-se en botigues propies, no pas en portals foscos on no es pugui veure la qualitat de la pell i dels productes.

1. Defineix: mestre, gremi.
2. De què tracta el document anterior?.
3. a) Què es venia?.
   b) On s’havia fabricat aquesta mercaderia?. (Concreta el màxim que puguis)
   c) Qui l’havia fabricat?
4. Segons el document, què es necessitava per obrir una botiga?.
   
5. Qui havia establert aquests condicions?
   
6. Explica per què s’havien fet.
7. Qui vigilava el compliment d’aquestes ordenances?
8. Amb quin tipus d’activitat econòmica relaciones aquest document?. 
9. A quin tipus d'economia correspon?. Raona la resposta.
10. Indica la cronologia aproximada del docuement. Raona la resposta.

11. Descriu el mapa següent que correspon a l'any 1443:

12. Qüestions sobre el quadre de dades següent:         

                         La població de Catalunya
                         any           nombre de focs
                        1365                 104.069
                        1378                   83.171
                        1479                   59.544   

1. Feu un gràfic linial amb les dades de cronología i d'habitants.
   
2. Tenint en compte que els demògrafs calculen uns 4,5 habitants per foc. Indiqueu quina població tenia Catalunya l'any 1378.
   
3. Feu la descripció del gràfic indicant les fases.
   
4. Analitzeu les causes de l’evolució de la població catalana.
   
   

13. Feu el quadre sinòptic del text següent:

  L’augment de les taxes de mortalitat,  degut inicialment a rendiments agrícoles descendents, s’agreuja a partir del 1348 amb la Pesta Negra que provocarà freqüents epidèmies al llarg de quasi un segle amb la qual cosa el fort descens de la població i de la producció va ser permanent.  L’abandonament de terres per la mort dels camperols o la fugida a les ciutats (masos rònecs) va provocar un fort descens de les rendes agrícoles i els senyors van reaccionar arrendant les terres abandonades o bé incrementant encara més els drets sobre els colons –especialment a la Catalunya Vella  (recuperació dels mals usos, augment  dels impostos) -. Aquesta situació provocarà des dels inicis del segle XIV l’enfrontament sovint armat entre els pagesos de remença i els senyors.

Si voleu, podeu consultar la correcció.

14. Qüestions sobre el document següent:

(...) Diumenge dia 6.
Abans de l'hora de dinar l'egregi comte de Pallars, capità general de l'exèrcit del Principat de Catalunya, que havia estat nomenat per perseguir i castigar els malvats consellers del senyor rei i altres que anaven contra les llibertats del dit Principat, (...), assaltà i combaté la ciutat de Girona i hi entrà per la força de les armes, calant foc al portal dels Albadiners, i cremaren les portes i la torre, i per la força de les armes entraren a la ciutat fins a la muralla vella. I la senyora reina, amb els mals consellers que eren dins la dita ciutat, es van fer forts dins la muralla vella. I plagué a Déu que no hi morís sinó un home de peu de part del dit exercit i 10 en van sortir ferits.
El dimecres dia 9 el rei en Joan II d'Aragó, amb veu de pública crida, fou declarat enemic del Principat de Catalunya, i tots aquells que estiguin en la seva companyia o hi estaran d'ara endavant. (...)
Dijous dia 17. Corpus Christi.
(...) El divendres dia 23 el comte de Pallars partí de Girona. Batalla. Hi hagué un gran conflicte entre les gents d'armes del Principat de Catalunya, d'una part, i el rei Joan amb les seves gents de l'altra part. I aquesta diferencia es va produir per mantenir les llibertats i privilegis que el dit rei trencava amb els seus vassalls, i aquesta batalla va tenir lloc davant el castell de Rubinat, que és a Cumala, i hi morí molta gent, entre els quals hi mori un virtuós ciutadà de Barcelona anomenat Franci Setanti, i molts hi foren fets presoners. I Déu volgué que aquest dia obtingués la victoria el rei Joan i els seus. Lloat sigui Déu per tot.
                                                                                   Dietari de la Diputació del General de Catalunya, Juny 1462

1. a) Situació en el temps i l'espai del fets que comenta el text. b)  De què tracta?.  c) Amb quin tema el relacioneu?
   
2. Explica, en relació amb el conflicte que presenta el document, qui era el comte de Pallars i qui era Joan II.
3. Segons el text, quina va ser la causa de l’enfrontament?.
4. )a)  Quina és la postura de l’autor del text sobre els fets que descriu?.
   b) Per què creus que pensava d’aquesta manera?
   
5. Quines conseqüències polítiques  tindran els fets descrits?.

 15 Qüestions sobre el quadre de dades:

                                                    La població dels regnes hispànics
                                                              cap al 1300                                            cap al 1480
          Catalunya                                           550.000                                                260.000
          Aragó                                                200.000                                                250.000
          València                                             200.000                                                250.000
          Mallorca                                                50.000                                                  55.000
          Navarra                                               100.000                                                100.000
          Castella-Lleó                                      4.500.000                                             4.500.000

                                GARCIA DE CORTAZAR, J.A.: La época medieval. Madrid 1974, pág. 391

1. Feu un gràfic de barres amb les dades que proporciona el quadre.
   
2. Feu la descripció del gràfic.
   
3. Compareu les dades de Catalunya i Castella-Lleó i analitzeu les causes de les diferències.
   
   
   

16 Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

Hace ahora 600 años, a sangre y fuego, desaparecía para siempre la comunidad judía de Barcelona. (...) ¿Qué sucedió?. Dejemos que el propio Hasday Cresques nos lo acabe de describir en su carta a los judíos de Aviñón. Barcelonés ilustre y consejero real, Cresques (1345-1410) escribe desde Zaragoza, pues allí residía la corte en esos momentos:
            "(...)Aquel día (5 de agosto de 1391), el número de asesinatos llegó a unos 250. El resto de la comunidad huyó al castillo, y allí se refugió, pero los enemigos saquearon toda la judería y pegaron fuego en algunos lugares. Las autoridades municipales no tomaron parte; antes al contrario, procuraron salvarlos fuese como fuese, y los judíos fueron abastecidos de pan y agua, y se dispusieron a hacer justicia a los criminales.
            "Entonces se alzó una multitud del pueblo llano y mucha gente contra los honrados de la ciudad y atacaron a los judíos que había en el castillo con arcos y flechas y los hirieron y los destruyeron allí, en el castillo. Muchos santificaron el nombre de Dios, entre ellos mi hijo único, joven de veinte años, cordero inocente que he ofrecido en sacrificio. Tengo por justo el juicio de Dios y me consuelo con su buen destino y la dulzura de su suerte.
            "Fueron muchos los que se mataron entre sí, otros se tiraron del castillo y todavía no estaban a la mitad que ya eran troceados; otros salieron y santificaron el Nombre de Dios en la calle. Todo el resto cambió de religión."
            (...)El "call" barcelonés era por entonces un bullicioso y pujante barrio, con dos sinagogas, baños (en la confluencia de Banys Nous con Boquería), prestamistas (los cristianos tenían prohibido cobrar intereses por préstamos de dinero), comerciantes y artesanos de toda suerte,  notarios, y, claro, poetas, matemáticos, filósofos, cirujanos, geógrafos, alquimistas...Algunos documentos oficiales catalanes de aquella época muestran emblemas hebraicos (...). El 5 de agosto de 1391, el pueblo llano irrumpió en las casas, incendió unas y  saqueó las otras. A los judíos se les conminó a bautizarse: unos lo hacían, pero otros preferían matar a su mujer y a sus hijos pequeños antes que verlos bautizados. (...)Había en Barcelona entonces unos 4.000 judíos. La mayoría refugióse en el Castell Nou, junto a la actual calle del Call (de la casa número 5 de esa calle se ve aún el arranque que dibujaba el llamado Portal del Castell Nou). Las autoridades, dispuestas a mantener el orden público, detuvieron al día siguiente a veintiuno de los principales alborotadores, y los condenaron a muerte. Cuando iban a ser ejecutados, el pueblo se rebeló contra las autoridades al grito de "los majors volen destruir los menuts". La algarada se desvió al Castell Nou que fue asediado a tiro de ballesta. Al día siguiente, 8 de agosto, los judíos fueron allí agolpados, se rindieron y salieron para bautizarse.
            En el último momento, y ya dentro de las iglesias, algunos se resistieron todavía: fueron arrastrados a la calle y degollados. "La noche del 8 de agosto ya no quedaban judíos en Barcelona: la mayoría se habían bautizado voluntariamente y los recalcitrantes yacían en las calles, asesinados", explica el historiador Jaume Riera Sans (del Arxiu de la Corona d'Aragó). El pueblo llano se impuso al Consell de Cent y consiguió que aboliera los impuestos.
            Este fue el fin de los judíos barceloneses (ya no habrá judíos sino cristianos nuevos). A fines de año, en castigo, el rey Joan I hizo ahorcar a 22 hombres y repuso los impuestos. Incluso intentó rehacer el "call",(...), pero los propios judíos desistieron. Hay que recordar que los judíos estaban bajo protección real. Los judíos eran, exactamente, propiedad del rey. Por eso algunos descontentos sociales se encauzaban contra ellos: atacarlos era presionar al poder. Unanse las envidias por la riqueza y el ascendiente en la corte de algunos de ellos y únanse las ardientes prédicas de dominicos y franciscanos con miras a los tiempos apocalípticos que se avecinaban  (el fin de siglo estaba cerca), y sólo faltará prender la mecha.
                                                                        LA VANGUARDIA,  5  de agosto de 1991

1. Resumiu el text.
2. On  van ocòrrer els fets que es relaten en aquest article?
   
3. Quines circumstàncies històriques  hi havia a Catalunya en aquella època?
   
4. Els fets que van passar el 5 de agost de 1391 són explicats per dues persones. Identifica-les i indica
       els paràgrafs on es dóna aquesta explicació. Aquestes persones coincideixen en la relació dels fets?.
   
5. Explica el que sàpigues d'Hesday Cresques i  indica les professions dels jueus.
   
6. a) A quin estament pertanyien els atacants dels jueus?. b) A quin grup social?.
   
7. a) Qui eren "los honrados"?. b) Comenta aquesta frase:  "los majors volen destruir los  menuts".
   
8. Quina era la postura dels representants municipals? i de la monarquia?
   
9. Quines conseqüències van tenir els atacs?
   
10. Quina interpretació  històrica es dóna d'aquests fets?. Comenta-la.

Exercici de repàs Defineix: veguer, Usatges, pagès de remença, Corona de Castilla, Mesta, càtars, delmes, pàries, almohades. Explica tot el que sàpigues sobre el dibuix "croquis de un feudo" (distribució del territori, què eren las tenències, les terres comunals, la reserva senyorial, qui les treballava...) Posa una creu en la idea que consideris correcta: La Marca Hispànica pertanyia a l'Estat carolingi. El delme era un dret que tenien els senyors segons el qual el pagès havia de lliurar-li una sisena part de la collita. El càtars eren uns heretges que van ser defensats pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i Dolça de Provença no es van casar mai. Els almoràvids eren habitants d'Occitània i van ser defensats pel Comte de Barcelona. Els pagesos que treballaven les terres dels senyors eren petits propietaris. Les pàries van servir per reactivar l'activitat econòmica. Els consulats de mar eren unes duanes per evitar l'entrada de mercaderies. Els senyors feudals sempre van estar lluitant contra els reis. Els mercaders rics pertanyien al estament privilegiat Compara la situació dels regnes hispànics amb la de la resta de territoris de l'Europa Occidental. Quines semblances i quines diferèncis hi observes?.

Tornar al guió del T.5                     Tornar a l'índex de Segon